Per començar donar les gracies a sique Rodriguez Gairí per mostrar-se en tot moment disposat a fer aquesta "entrevista" per dir-li d'alguna manera.
Sique Rodriguez, 29 anys. En Sique es confesa com un gran culé, cosa que tots els que l'hem seguit sabem ja que no es un secret. La gran majoria entre els que jo m'incloc el vam començar a coneixer quant conduia la segona edicio de la Graderia a Ona Fm i a les retransmisions del Barça a Ona FM. Ara mateix el podem seguir cada dia de 7 a 12 a Ona FM conduïnt el programa Fora de Joc tot i que tambe el podem veure de tertulia defensant els colors blaugranes en programes de televisio. Tots els que el vulgueu seguir apart de l'apartat profesional podeu seguir-lo a tweeter @SiqueRodriguez o buscant el seu perfil de facebook.
Hem pogut saber de manera extraoficial que tambe es un porter amb bones maneres i que es defensa molt be sota pals havent en alguna que altre ocasio la lliga de mitjans amb Ona FM entre d'altres titols.
- Et defineixes com un seguidor hooligan o normal?
Sóc un apassionat del futbol i el Barça condiciona la meva vida perquè es hobby i feina a la vegada. Disfruto amb els seus èxits i pateixo amb els fracassos però intento no oblidar que tot ha de tenir la seva dimensió perquè el futbol és, per sobre de tot, un espectacle. La confrontació no hauria de traspassar mai els límits.
- Un estadi que tagradaria visitar
Vaig estar al vell Highbury i em va impressionar per la familiaritat que transmetia. He flipat veient un partit del Flamengo a Maracanà per la passió que hi ha a les grades i un dels millors ambients que he vist va ser el de l'afició del Barça a El Madrigal la temporada passada. Va silenciar a la del Vilarreal. Però m'encantaria veure un partit del Liverpool a Anfield.
- Un partit que recordis amb especial ilusio
El 3-0 del Lleida al Badajoz que va servir per pujar a Primera perquè el vaig veure desde les escales del Camp d'Esports i després vaig saltar al camp. El 3-2 del Barça al València amb hat trick de Rivaldo perquè també vaig saltar al camp i em vaig endur un troç de gespa. Fixa't que hem passat de celebrar classificar-nos per la Champions a guanyar tots els títols. Més recentment, recordo el 5-0 contra el Madrid després de fer un programa de 12 hores, el vaig poder veure al camp com a aficionat. La final de Wembley contra el Manchester perquè hi vaig anar com a periodista,... N'hi ha molts. Em ve al cap, també, un 2-1 del Barça al Madrid amb gol d'Spasic en pròpia porta perquè va ser el primer partit que vaig veure al Camp Nou. Em van venir a buscar expressament a Lleida per anar al partit.
No sóc gaire d'ídols però si n'hagués de triar un, diria Stoichkov.
- Un partit que el recordis amb el pitjor record que tinguis
Cap. Potser et diria la final de Mestalla perquè va ser un dia dur de feina i després va perdre el Barça però, fins i tot, aquell dia m'ho vaig passar bé. Sí que recordo que vaig plorar amb la final d'Atenes.
- Explica alguna bojeria que hagis fet
Uf... Depén del que entenguis per bogeria. Suposo que parles del futbol. Poques. Per exemple, fer un programa sense dormir per culpa d'un partit i la posterior celebració. Però sempre tot controlat.
- Una anecdota viscuda en un terreny de joc protagonitzada per tu
Mira, com a periodista recordo anar a Stamford Bridge a la prèvia d'un Chelsea-Barça amb Mourinho. Col.lar-me al Tour de l'estadi, sense pagar ni que sabéssim que érem periodistes, per veure la gespa i descobrir que li estaven tirant sorra. Estàvem amb el Dani Senabre. Va ser aquell partit on els jugadors es van queixar del terreny de joc. I puc dir que vaig veure com el Chelsea feia malbé el camp expressament.
- Com va lindex de ventes del teu llibre
Pel que em diuen desde l'editorial Ara Llibres, va molt bé. Segona edició i molts acceptació a diferents llocs d'Espanya.
- Que ha sigut el mes complicat en el proces del llibre
Combinar fer el llibre amb adaptar-me a la nova dinàmica que m'exigia el Fora de Joc. El mes de setembre va ser especialment dur pel nou horari i el canvi de programa i a això s'hi ha d'afegir el llibre que porta més feina del que la gent es pensa.
- Un menjar que et torni boig
Sóc de gustos senzills. Cuina catalana. Caragols, carn a la brassa, calçots,... Pel dia a dia, els macarrons o la paella.
La cervesa
- El millor i el pitjor de fer el fora de joc
La passió del programa. És un programa intents. Que juga al límit. Això és el millor i el pitjor a la vegada. El Fora de Joc és un estil de vida. Per lo bo i per lo dolent. En només cinc mesos, he flipat amb moltes coses. És un programa trepidant amb una relació amb els oients molt més apassionada que en altres programes. Això és la puta canya.
- La gran diferencia entre el fora de joc i la graderia apart de l'horari
Va relacionat amb el que t'he posat abans. Adaptar-me a un nou tarannà però sense perdre l'essència. A mi em van posar al capdavant del Fora de Joc perquè volien donar-li un gir més esportiu mantenint alguns dels seus aspectes canalles. Combinar informació rigurosa amb humor és difícil. I en això treballem. Hem d'evolucionar molt encara. Però anem fent camí.
- Fas el fora de joc de bon mati i col•labores en varis programes com a tertulià, com es compatibilitza tot amb lhorari de la radio
De vegades acabo fins als ous de parlar i penso que també puc cansar a la gent. Però després penso que sóc jove, que no estic cremat, i que he d'aprofitar ara que em van bé les coses perquè mai se sap què pot passar més endavant.
- El teu idol de la infancia
No sóc d'ídols però sempre m'he sentit atret per la figura del Che Guevara.
- Una persona a qui admiris
Moltes. Sense que soni a calçases, admiro a la meva nòvia. Fa sis anys que visc amb ella i em flipen tants aspectes de la seva personalitat... Xoquem en moltes coses però m'ensenya el camí en tantes altres... A més a més, tabé és periodista i té un criteri espectacular.
- Que penses de Mou tant com a persona com a entrenador i profesional
Fa la sensació d'estar amargat. És l'exemple més clar de que els diners no fan la felicitat. Molts diuen que no fa res perquè sí, que ho té tot controlat però jo crec que la seva manera d'actuar no respon a cap estratègia premeditda sinó a la desesperació per no poder guanyar al Barça. Ha perdut l'oportunitat de passar a la història com a un gran entrenador. Se'l recordarà més per les seves tonteries i actitud macarres. Enlloc de l'amor, fa la guerra.
- Un jugador que personalment odiis
no odio a ningú tot i que Pepe s'ho mereixeria
Hasta la victoria, siempre! És del Che
- Despedeixte dels posibles lectors que llegeixin akesta "entrevista
Espero que hagueu passat una estona agradable llegint-la. Per qualsevol cosa, ja sabeu on trobar-me
Un cop més agraïr a en Sique la dedicació del seu temps que com heu pogut comprobar no es massa jejeje.
